La Pell de Serp és una de les darreres vies oberts al Montroig. Una proposta per guanyar el cim de la Pala dels Pelats amb el mínim us de material fix. L’itinerari 100% lògic, avança pel punt més feble alhora que permet una bona auto-protecció. Amb uns bons primers tres llargs la via perd empenta a partir del quart, però és que el pany no dóna per més. En definitiva una bona via d’auto-protecció prou assequible.
- Via: La Pell de Serp
- Zona: Montroig – Pala dels Pelats
- Dificultat: 6a (MD)
- Dificultat obligada: V+
- Llargària: 150 metres
- Exposició: Mitjà
- Compromís: Mitjà/alt
- Equipament: Pràcticament des-equipada. Primera i segona role de dos espits, tercera dos claus, quarta un i cinquena a una alzina
- Material: 10 cintes, joc de Camalots del #0.40 al #3, joc de fissurers i alguna baga savinera
- Orientació: Sud
- Valoració: ***
Aproximació:
Sortim de Balaguer per la carretera C-12 com si anéssim a Àger. Quan arribem a l’alçada del Monestir d’Avellanes trenquem a la dreta direcció Vilanova de la Sal. Creuem Vilanova i prenem una pista en direcció Montalegre. Seguim la pista uns 4,5 km fins que arribem a una cruïlla de tres camins. Hem de prendre el de més a la dreta (direcció Montalegre). Seguim per aquesta pista, cada cop en més mal estat. Arribarem a un revolt molt tancat on podrem aparcar. A partir d’aquest punt hem de seguir la pista fins situar-nos més o menys a alçada de la paret (fites) i amb intuïció arribar fins el peu de via (evident).
-
- Primera tirada (Foto: Martí S.)
-
- Primera tirada
-
- La pell de serp
-
- Segona tirada (Foto: Martí S.)
-
- Sempre tindrem un bon emplaçament el suficientment aprop
-
- Segon llarg
-
- Inici de la tercera tirada
-
- Tercera tirada
-
- Quart llarg
-
- Bonic inici de la cinquena tirada
-
- Darrer llarg, amb roca molt delicada
-
- L’ermita de Montalegre s’emmiralla en els ufanosos camps en una primavera que ja ha arribat
-
- Ressenya de la via
-
- Recorregut de la via
La via:
Pràcticament desequipada és una bona via d’auto-protecció de dificultat mitjana. De material amb un joc de friends i els tascons passem perfectament. La primera i la segona reunió tenen dos espits, la tercera dos claus, la quarta un (reforçable) i la cinquena la fem a una alzina. El primer llarg és el més mantingut i bonic. A la segona tirada hi ha un curt tram de 6a que es pot resoldre facilment en A1. La via compta amb bon rocam en general, tot i que haurem de parar compte aquí i allà, especialment al darrer llarg amb roca puzzle. Segur que si es va fent quedarà ben sanejada.
Descens:
Caminem en direcció oest fins atènyer la canal que forma la Pala i l’Agulla dels Pelats. Al final de tot haurem de fer un ràpel de 20 metres.
El que més m’ha agradat:
- Terreny agraït per l’auto-protecció.
- Tres primers llargs amb bon ambient.